Focus on form en relació amb l’aprenentatge comunicatiu

Dissabte al matí vaig assistir a una comunicació molt interessant dins el I Congreso Internacional Nebrija en Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas: Estudio comparativo bajo el formato de enseñanza-aprendizaje Focus on form, de Pablo Sánchez Abascal.

La comunicació va ser només de mitja hora, però va ser una bona entrada a aquest tema. La primera aportació al focus on form és de 1998, en un article de Michael Long, Focus on form on task-based language teaching. La teoria ha passat per tres fases abans de poder ajustar-se a l’aprenentatge comunicatiu, del qual forma part.

El ponent, que treballa a Suècia ensenyant llengua a joves, defensava la necessitat de donar als estudiants la possibilitat de descobrir el funcionament de  la gramàtica, perquè aporta seguretat a l’estudiant, element fonamental per tal que no tinguin resistència a comunicar-se ni fossilitzin alguns elements de la producció.

El focus on form es pot dur a terme per mitjà de diverses tècniques. En la seva investigació va fer-ho mitjançant jocs i per tal de millorar l’ús escrit del pretèrit perfet.

Finalment, ens va parlar d’un altre teòric important sobre el focus on form: Peter Robinson.

Mentre rebíem aquestes informacions vaig pensar que potser la tradició de l’ensenyament de català per a adults ja du a terme activitats de focus on form, i que en tot cas potser tenim menys tradició d’integrar-ho amb l’aprenentatge comunicatiu, o que ho fem però no en coneixem la teorització. Per això, en propers apunts al bloc m’interessarà investigar quina és exactament la relació focus on form-aprenentatge comunicatiu pel que fa a temporalització i organització de la unitat didàctica.