Ensenyar l’ortografia

Als estudiants els preocupa escriure amb correcció, i és normal, tots sabem la mala imatge que ens dóna un text descurat i, en canvi, que un text correcte ens dibuixa una persona competent al darrere. Fins i tot s’han fet estudis sobre aquesta qüestió. En una situació de contacte lingüístic com la nostra, en la qual moltes vegades els ciutadans no tenen cap obligació d’escriure en català, és important ajudar-los a ser més competents i que es reconeguin com a tals, perquè aquesta és una manera de guanyar usuaris per a la nostra llengua. La dificultat d’aprendre a escriure “sense faltes” varia segons la biografia lingüística de l’estudiant:

  1. Els que han estudiat a Catalunya, però no els van deixar estudiar en català, sovint han començat a escriure per iniciativa pròpia, amb les eines ortogràfiques del castellà, amb intuïcions… Per a ells, la dificultat és desaprendre, fixar-se en els errors i solucionar-los. Aquest procés sol ser molt més complex i feixuc que no pas per als estudiants estrangers.
  2. Els estudiants estrangers monolingües. Per a ells, la dificultat és fer-se conscients que les llengües es codifiquen, entre altres, en una ortografia, i que això comporta tant unes regles com unes certes dosis d’arbitrarietat.
  3. Els estudiants estrangers multilingües. Aquests estudiants ja tenen l’experiència d’haver après una llengua, ja saben que hi ha regles i que hi ha cert grau d’arbitrarietat en joc. Normalment no necessiten concentrar-se en l’ortografia, la van aprenent a mesura que llegeixen i escriuren la llengua que aprenen.

D’altra banda, des d’un punt de vista didàctic, sabem que no tots els estudiants aprofiten el coneixement explícit de les normes, sinó que necessiten complementar l’aprenentatge per altres vies, per exemple, amb la memòria visual. Moltes d’aquestes altres vies s’inclouen a Bona ortografia sense esforç, de Daniel Gabarró i Conxita Puigarnau. La lectura d’aquest material és més que recomanable no només perquè ofereix activitats concretes per millorar l’ortografia, que els autors han basat en tècniques de la PNL, sinó perquè explica per què, com i quan funcionen aquestes activitats.

A classe he posat en pràctica una activitat que consta dels passos següents:

  1. Cada estudiant escriu en targetes les paraules que ha escrit malament en algun text de classe (escrites correctament, i una per targeta. Aquest pas pot utilitzar-se, al mateix temps, com a exercici d’autocorrecció.).
  2. Cadascú du a classe dos sobres, de dos colors diferents.
  3. A classe, situeu els alumnes per parelles. Un membre de la parella agafa el plec de targetes de l’altre i les hi dicta. L’altre les ha de lletrejar. Si ho fa correctament, aquella targeta va al sobre de les ben dites; si no, a l’altre.
  4. Cada nou text que es fa a classe afegeix paraules als sobres.

Podeu dedicar, per exemple, cinc o deu minuts a l’inici de la classe per fer aquesta activitat. Aquest exercici sol agradar als alumnes: la troben original, gens feixuga, i poden comprovar immediatament que estan millorant l’ortografia. A mi m’agrada perquè permet a cadascú centrar-se en els seus propis dèficits.

Anuncis