Contactar amb el català del carrer

Arran de l’experiència amb el diari de lectura, de què ja hem parlat per aquí, una companya de feina va assajar una activitat amb un grup de principiants.

Seguint la finalitat principal del diari de lectura, que és mantenir els estudiants en contacte amb la llengua que aprenen més enllà de l’aula, per tal d’ajudar-los que facin servir el català en la seva vida quotidiana, va demanar als seus estudiants que duguessin una llibreta petita sempre sobre, i que almenys tres vegades a la setmana hi escrivissin alguna paraula vista al carrer, alguna frase sentida, un cartell, un avís per megafonia… Les instruccions de l’activitat eren les mateixes que per al diari de lectura: datar i localitzar cada entrada, escriure un mínim de tres cops per setmana i fer-ho al llarg de tot el curs, uns dos mesos.

El resultat va ser que els estudiants van escriure el que els deia el metge, la llista de postres que cantava el cambrer, els avisos de megafonia de la platja… En un comentari informal a classe per valorar l’activitat, van comentar que entenien més coses que no creien, que tenien ganes de continuar fent aquesta activitat més enllà del curs  i que abans de l’activitat no s’havien adonat que al carrer passen moltes coses en català.

Em sembla una activitat magnífica especialment perquè els nostres estudiants aprenen la llengua pròpia del lloc on viuen, i cal que puguin i vulguin vincular-se lingüísticament al territori. Evidentment, li penso prendre la idea a la meva companya per a aquest nou curs.

Anuncis