Alfabetitzar: qui, a qui, quan, com, per què, per a què?

Avui he pogut gaudir de la jornada Aprenentatge de la llengua i alfabetitzaació? El títol prometia i, efectivament, ha complert força  les expectatives. Qualsevol persona que treballa en ensenyament, i especialment en ensenyament a adults, ha de tenir alguna noció de què significa estar o no alfabetitzat. Hi ha moltes preguntes interessants a fer-se: què pot fer i què no en una aula una persona no alfabetitzada? Aprèn diferent dels alfabetitzats? Pot aprendre a parlar una L2 si no sap llegir i escriure la seva llengua? Pot aprendre a parlar una L2 si no la sap llegir o escriure? Poden aprendre juntament amb els alfabetitzats?

Les preguntes que en l’ensenyament de L2 per a adults ens duen més de corcoll són dues:

  1. Alfabetitzats i no alfabetitzats poden aprendre llengua junts en una mateixa aula?
  2. Com aprèn llengua una persona no alfabetitzada? i, per tant, com li podem ensenyar llengua?

Són preguntes actuals des de fa molt temps, i crec que han de trobar una resposta urgentment.

En primer lloc, cal saber quines habilitats tenen i no tenen els aprenents no alfabetitzats. Vaig resumir-ho fa uns dies aquí (aquest enllaç correspon a un projecte iniciat fa poc: fornir entre tots TermesCLE, un diccionari de termes útils per a l’ensenyament del català com a llengua estrangera. Animeu-vos a fer les vostres definicions).

Pel que fa a la possibilitat de l’aprenentatge de la llengua oral a part de l’aprenentatge de la lectoescriptura, Mónica Molina, que ha ofert la conferència marc, sosté que hi ha una relació entre habilitats de lectoescriptura adquirides i comunicació oral en una L2. Jo m’estimo més creure que si això és així, és perquè falta una bona formació del professorat i uns bons materials (tal com ha exposat Enric Serra, en l’última intervenció de la jornada). Certament, els professors poques vegades sabem com encarar aquest aprenentatge, crec que pel simple fet que és fàcil ensenyar a algú que creus que parteix dels mateixos coneixements que tu, però costa més saber com fer-ho a persones amb característiques diferents. És a dir, tothom pot aprendre, però nosaltres no sempre sabem com ensenyar-los. Això és el que vaig defensar en aquest article de fa un temps, que va inspirar-se en les idees de Lourdes Miquel sobre aquest tema.

Sóc del parer que es pot abordar molt dignament un grupde nivell inicial heterogeni pel que fa al grau d’alfabetització amb els exercicis de Xerrameca. Assageu-lo, i ja m’ho direu.

Advertisements