El diari de lectura

A vegades els formadors de professors ens diuen que cal anar alerta amb el que fem a l’aula, perquè el més senzill és que acabem fent com a professors allò que ens van fer com a alumnes. Ens ho diuen, suposo, no perquè sàpiguen segur que els nostres professors no van ser bons, sinó pel component d’irreflexió que comporta aquest emmirallament.

Ara bé, passat pel filtre de la reflexió, algunes activitats que ens han fet fer com a alumnes són fantàstiques. A la facultat vaig fer un exercici, el diari de lectura, una experiència que pot resseguir-se en un article del professor Josep Besa. Consistia a llegir un llibre i anar anotant en una llibreta tot el que ens suggerís la lectura, sense haver d’estar atents a la qualitat de la llengua que utilitzàvem i amb tota llibertat. L’activitat durava tot el quadrimestre, i al final calia lliurar la llibreta juntament amb un exercici que s’anomenava metadiari, un comentari formal sobre l’activitat.

L’originalitat d’aquesta activitat em va quedar a la retina, i anys després, quan uns estudiants de nivell avançat em van confessar que tenien resistència a escriure en català, que quan havien de fer el  text argumentatiu de torn allargaven el moment de començar a escriure perquè no trobaven cap plaer a fer-ho, vaig pensar que estàvem fent malament alguna cosa, i que el diari de lectura podia ajudar a millorar-ho.

L’activitat va funcionar, i s’ha estès a tot l’equip de professores, que la van acollir amb entusiasme. Hem ordenat les idees sobre el diari de lectura aplicat a l’ensenyament de català per a adults en aquesta presentació i en aquest pòster que vam presentar en un congrés de lingüística aplicada a Madrid: e_poster_madrid_2012

El que més valorem de l’activitat és que, tal com prevèiem i preteníem, millora l’expressió en general (augmenta el vocabulari, els estudiants es fixen més en allò que diuen), no només l’expressió escrita, cosa que reverteix en totes les habilitats en joc quan s’usa la llengua i també en els exercicis acadèmics.