Tiching com a mostra d’un canvi que no s’ha fet

Fa uns mesos va entusiasmar-me el naixement de Tiching, una xarxa social per a professors. Tinc la dèria de compartir el coneixement i de trobar normal que tothom ho faci, i em semblava estrany que a la xarxa no hi hagués un espai d’aquest tipus. A més d’una pàgina semblant al mur de Facebook o qualsevol xarxa social, permet penjar materials del teu perfil, ja siguin propis o d’altri.

Tot i que Tiching no preveu que professors d’adults en siguin usuaris, de seguida vaig penjar materials d’elaboració pròpia, vaig buscar usuaris amb un perfil semblant al meu i, en fi, vaig intentar crear xarxa. El cas és que les expectatives no es van acomplir: la majoria d’usuaris no pengen res, i encara molt menys materials propis, no sé ben bé si és perquè pretenen aconseguir recursos o perquè es van donar d’alta a la xarxa en algun moment determinat, un curs de formació, per exemple, i ja mai més s’hi han acostat. En el cas de l’ensenyament de català, només hi ha els materials que tot professor se sap de memòria. Al final, me n’he avorrit i he deixat d’utilitzar-la.

Per tot això, crec que Tiching és el clar exemple que la cultura de l’intercanvi no està prou estesa (sí, qualsevol coneix professors que comparteixen molt, però quin tant per cent diríeu que són?), i potser encara és més preocupant tenint en compte que els usuaris de Tiching són mestres i professors de l’educació obligatòria.

Anuncis