Nedar sense submergir-se

Imatge

Hi ha un desajust entre el que els nostres responsables creuen que hem de saber els professionals de l’ensenyament i el que realment  necessitem conèixer. No és que sigui inadequat el que preparen per a nosaltres, sinó que no compten amb el fet que, ja sigui per la via de la pràctica diària (learning by doing?) o pel fet que, com que comptem amb un o més mestres a jornada infinita (llibres, companys, estudiants, internet), ja tenim certa noció de qualsevol cosa que ens puguin explicar. El problema no és el què, els temes escollits per mostrar-nos, sinó la profunditat amb què ens els ofereixen.

Així, fa molt temps que tinc l’ànsia de veure aprofundiments en els temes que tots estem d’acord que hem d’estudiar: paper del professor a l’aula i fora, aprenentatge comunicatiu, tasques, eines 2.0, aprenentatge informal, el paper de la gramàtica…; però encara no ha arribat el moment que aquest aprofundiment arribi en els marcs formals de formació de professors (jornades, cursos de formació, espais formals intercanvi d’experiències, etc.). És evident que aquests espais formals han d’existir, és, crec, una de les tasques de les institucions, però diria que hi ha un desajustament entre els temps que corren i la forma en què es desenvolupen.

Cada cop tots estem més empoderats, també els professors. Gràcies a les xarxes socials, els blocs, els marcadors socials i altres recursos hem pogut trobar els nostres mestres, aquells que ens ha semblat, en cada cas, que ens aporten informació de més valor. Aquest criteri, evidentment, és subjectiu i particular, però a partir d’aquí, ja no serveixen de res els titulars, sinó que cal no només entrar en la notícia, sinó que la puguem escriure a múltiples mans amb els experts.

Anuncis