Exercicis orals de gramàtica

Aquest dissabte, a classe de nivell A2, miràvem d’agafar ritme amb l’ús de la combinació de pronoms. Una alumna va demanar com podria practicar l’ús oral d’aquest aspecte gramatical, perquè creia que li costava molt més que per escrit, i em vaig recordar en un curs d’anglès, al laboratori de llengües, escoltant un text que la professora havia gravat per a nosaltres. Crec que es tractava de practicar un temps verbal: ella feia una pregunta i calia respondre. Passats uns segons, senties la resposta correcta. Confesso que aquell exercici em posava força tensa, pel fet de tenir un temps determinat (i molt breu!) per respondre. Crec que era perquè la professora no era gaire afable, però això ja és un altre tema…

En fi, vaig decidir fer aquest exercici per a ells. Vaig utilitzar Vocaroo, un servei de gravació de veu molt senzill, perquè no cal baixar-se cap programa ni donar-se d’alta. Simplement, graves, escoltes el text i, si el dones per bo, n’obtens l’enllaç i el codi per embedir-lo. També vaig oferir-los l’exercici per escrit, tant perquè els qui necessitessin veure les frases per escrit les poguessin tenir, com perquè tinguessin la possibilitat de practicar aquest punt de la gramàtica des de més d’una habilitat.

Aquest fet m’ha fet pensar sobre la vigència dels mètodes (text sobre els diversos mètodes, des del s. XIX fins als anys 90). L’exercici que he ofert als alumnes és indiscutiblement audiolingual. En teoria, hem superat  la visió conductivista en l’aprenentatge de llengües, aquella que ens diu que podem entrenar el comportament dels individus a partir d’uns estímuls determinats, per tal que hi responguin adequadament. En aquests exercicis hi ha una única resposta correcta. Estic absolutament d’acord que saber utilitzar una llengua estrangera no és pronunciar la resposta adequada a un estímul (i el dia que no et fan la pregunta tal com l’has sentida a classe, què?). Amb tot, crec que la competència comunicativa, la finalitat sensata de l’aprenentatge d’una llengua, ha d’incloure la competència gramatical, i per aconseguir-la, el mètode audiolingual hi pot tenir un paper. La raó és senzilla: els recursos gramaticals d’una llengua són convencionals (algunes llengües declinen, d’altres no, algunes conjuguen els verbs, d’altres no, etc.), per dominar-los cal dominar el sistema.

M’interessarà parlar dels mètodes en ocasions a venir.

Anuncis