Focus on form (II)

Podem sentir de paraules del mateix Michael Long què és el focus on form i quin paper té en l’ensenyament comunicatiu per tasques, en un dels podcasts oferts per L de Lengua. L’entrevista és de 2009, però de tota manera m’ha aportat un coneixement més concret sobre l’aprenentatge per tasques i el paper que hi té la gramàtica. Tenia el dubte de saber exactament si el focus on form animava a fer exercicis centrats en un aspecte concret de gramàtica, per tal de fer-ne conscients els estudiants.

Què és una tasca? Doncs bé, Long comença aclarint que una tasca no un exercici pensat per poder practicar un aspecte lingüístic determinat, sinó aconseguir un producte determinat per mitjans lingüístics, fer coses amb la llengua. Ningú no discuteix que un nen no aprèn a utilitzar una llengua mitjançant l’aprenentatge de les regles de funcionament de la llengua, però ha sorgit el dubte de si els adults també aprenen gràcies a una immersió en la llengua meta, i els estudis diuen que sí, tot i que la instrucció a vegades haurà de ser implícita i altres, explícita. A part de tot, les tasques tenen un element motivador necessari per a l’aprenentatge, sempre que s’elaborin a partird’ una anàlisi de necessitats.

Un altre motiu per fomentar l’aprenentatge de la llengua a través de l’ús i no de l’ensenyament fragmentat d’estructures és que en la llengua en ús estan lligades les unes amb les altres pel que fa al significat, almenys, la qual cosa en dificulta l’aprenentatge per separat. Bàsicament, doncs, és una qüestió d’eficàcia: l’ensenyament d’estructures dóna pocs resultats quan l’aprenent vol utilitzar la llengua.

Com ha de ser, doncs, el programa del curs? Hem de dur a terme un programa encobert: cal començar amb un programa analític [un programa sintètic està format per les formes lingüístiques que l’estudiant haurà d’aprendre, fragmentades per tal de ser apreses una a una; un programa analític ofereix a l’estudiant mostres reals de llengua, com a exemple de les operacions que haurà de fer. Consulteu l’article complet.] A més, però, cal que l’estudiant analitzi l’input amb l’ajuda dels professors [en connexió amb això, la gramàtica significativa i la seva relació amb l’atenció a la forma]. Després, cal focalitzar l’atenció en la forma, perquè els estudis demostren que només amb l’exposició a la llengua no s’aconsegueix un nivell alt de llengua, especialment pel que fa a la producció. Les estructures de la llengua te les ha d’ensenyar un professor i en una classe, perquè sovint no impedeixen la comunicació amb els nadius, i sociolingüísticament no és acceptat corregir una persona estrangera que intenta parlar la teva llengua. Per tant, el programa no pot ser a priori (sintètic), sinó responent al programa intern de l’aprenent, allò que pot aprendre segons allò que ja coneix i pot expressar.

Què és el focus on form? Focus on form no és un retorn a la gramàtica explícita, perquè s’inclou en una manera d’ensenyar llengua per a la qual  l’aprenentatge és bàsicament implícit. És atreure l’atenció sobre una característica lingüística determinada (oral o escrita), però no perquè avui toqui ensenyar un determinat contingut que hem programat, sinó a partir d’una anàlisi d’errors. Les condicions òptimes perquè l’estudiant adquireixi la forma és completar la intervenció de l’estudiant en context, quan fa l’esforç comunicatiu; així, adquireix la forma lligada al significat. Una forma d’aportar la forma és la reformulació (alumne: “i llavors ella portes un llibre”, professor: “ah, ella porta un llibre?”). Segons Long, els estudis demostren que aquestes reformulacions fan adonar l’alumne de l’error, perquè s’ha observat que la seva interllengua incorpora aquestes formes corregides després de la correcció.

En canvi, ensenyar un contingut perquè toca fer-ho aquell dia segons el programa que hem preparat està abocat al fracàs, perquè no és el moment d’aprendre aquell contingut, estem fora de context. Cal que ensenyem a partir dels esforços de comunicació de l’alumne.

L’input ha de modificar-se per fer-lo comprensible? L’input no elaborat és una condició per a l’aprenentatge per tasques. S’havia dit que en un nivell bàsic o mitjà no és adequat textos fets per nadius, perquè interfereixen en la comprensió molts aspectes lingüístics desconeguts. S’ha desmostrat que els textos elaborats o modificats són fàcils d’entendre, però perdem una de les funcions de l’ensenyament de la llengua, que és preparar l’alumne per moure’s en el context de la llengua meta. Per tant, hem de fer que el text conservi els aspectes desconeguts i sigui comprensible: repeticions, canvi d’ordre de les frases (tema-rema), desdoblar una frase en dues per separar les informacions noves, etc., que són els canvis que fa un nadiu per simplificar el discurs que dirigeix a un aprenent. Així, no eliminem allò que no entén, i al mateix temps el text serà més comprensible.